Prostitució, tràfic i explotació de dones i nenes

AMB ULLS DE DONA 

De puny i lletra

Any II, núm. 1 Novembre 2011

El mes de setembre es caracteritza per concentrar diades internacionals contra l'explotació de les persones. El 23 de setembre, contra l'explotació sexual i el tràfic de dones, i el 28 contra l'explotació infantil.

Des que es va crear el Ministeri d'Igualtat, la lluita contra l'explotació sexual al nostre país s'ha vist reflectida en les noticies de batudes policials contra xarxes mafioses que tenien dones confinades en pisos o prostíbuls per a la seva explotació. 

Aquest mes d'octubre passat, a Barcelona, la policia ha actuat contra una màfia xinesa. Les dones, entre les quals també hi havia menors d'edat, estaven sotmeses a pràctiques sexuals durant tot el dia i tota la nit.

Quan es veuen aquestes noticies per la televisió (impactants imatges de l'acció policial), ens posem d'acord, tothom, en que això s'ha de combatre. Però no ens fem la pregunta del perquè existeix aquesta pràctica de traficar amb dones per tal que ofereixin els seus serveis sexuals.

El que m'agradaria conèixer és el que pensa l'usuari o client, a qui  jo anomeno prostituïdor (un 99% és masculí), d'aquestes actuacions policials.

A les comarques gironines, quan transitem per les nostres carreteres, cada dia veiem a les entrades de camins dones exposades a les inclemències del temps, oferint els seus serveis sexuals i exposant els seus cossos. Normalment ens ofèn els ulls i ens preguntem com es permet que hi siguin.

També ens podríem preguntar: hi ha una màfia al darrere que les manté allí?

I també: Per què hi ha homes que s'aturen per fer ús d'aquests serveis sexuals?

És una realitat, que he vist amb els meus propis ulls, és evident que, si no s'atures ningú, no hi serien perquè no hi hauria negoci. La resposta a aquesta darrera pregunta no és senzilla, però no hi ha que es fonamenta en un sentiment masclista profundament arrelat i que cal combatre.

Ara la meva preocupació és, que passarà amb tota aquesta feina que s'està fent de lluita contra les xarxes d'explotació sexual de dones i nenes, desprès del 20N, quan guanyi el PP. La manca de sensibilitat de la gent de dretes cap als drets de les dones és cada cop més evident. El jovent de dretes reprèn els valors de la família tradicional. 

El PP ja té en el seu programa electoral propostes per modificar la llei de l'avortament, per exemple, i la seva postura sobre la prostitució no està gens clara. Mesures per regular aquesta “feina”, per amagar-la de forma hipòcrita. Si guanya el PP, caldrà que les dones d'esquerra, totes les dones d'esquerra ens posem a treballar de valent per a defensar els nostres drets.

Amparo Ardanuy

Ermessenda a TV3

Avui estrena la mini serie Ermessenda. Ja fa uns dies que ens bombardegen amb la seva propaganda.
Al telenotices deien d'Ermessenda, una dona amb molt de poder, i clau en la història de Catalunya, però de la qual no se'n sap gaire be res.
De et les dones ja estem acostumades a estarinvisibilitzades de la historia. No fos cas que sabéssim que ja hi havia dones amb poder i que van tenir molt a veure amb la construcció de la història. Sigui quina sigui. Millor no saber-ho, perquè al llarg de la història ens han volgut relegar a l'espai privat de la llar.

Quantes dones van ser regents? Quantes van influir en la política? A moltes d'elles, per desprestigiar-les acabaven sent titllades de cortesanes, o dones públiques (llegeixis "putes").

Moltes dones hem ajudat a construir la història, però la nostra història no l'ha explicat ningú, o si s'ha explicat a estat de passada, sense donar-li la importància que té.

Jo veure la mini serie. Espero arribar a casa prou a temps per veure-la. I ja en parlarem.

la refundación de IU

La primera assemblea de Refundación. Izquierda unida camino del trabajo unitario, para provocar el verdadero de cambio de una España social, igualitaria y con cultura de la Paz.

La invisibilitat de les dones, és històrica

La historia l'expliquen els guanyadors, els triomfadors. Quan anem a escola i ens expliquen l'inici de la nostra historia, és en l'Odisea de Homero i posteriorment en la Iliada, on comença la nostra història. Fins i tot, els textos per basar la democràcia, les lleis, la justícia, les matemàtiques, ... i moltes altres coses, anomenem els savis grecs.

La pel·lícula Agora, ja ens comença a mostrar que hi havia una dona a l'acadèmia, i que ella era la mestra, i era la que reflexionava sobre fets astronòmics, sobre les lleis. El mateix podríem pensar, qui van ser els mestres de Sòcrates i Pitàgores, Doncs eren dones, curiós. Però d'elles amb prou feines hem sentit parlar. Eren sacerdotesses de temples. De Sòcrates, Diotima, sacerdotessa de Mantinéia i de Pitagoras, Temistocléia, sacerdotessa de Delfos. Curiós es també, que sibil·linament ens han introduït conceptes de les sacerdotesses gregues, els quals no tenen gaire a veure amb la seva saviesa.

Abans de la civilització grega, on les armes s'utilitzaven per a la conquesta d'altres terres, existia una altra civilització, on la cultura de l'intercanvi, l'estudi humà, l'agricultura, l'art, .... tot allò que desenvolupa humanament l'ésser, eren el centre. Era una societat que vivien sense guerra, no tenien armes, i les eines eren utilitzades per al seu desenvolupament, no per sotmetre. Era una societat igualitària, solidaria, on dones i homes eren reconeguts com a persones.

Perquè explico tot això.

En l'època actual, portem anys commemorant el 8 de març, tants com 100. I continuem en la cultura del sotmetiment, els del nord als del sud, els blancs sobre els negres, però un sotmetiment comú, l'home sotmet la dona. Això passa generalment a totes les cultures.

Aquests últims anys hem vist com el govern d'esquerres de la generalitat, conscient d'aquesta desigualtat, ha anat establint polítiques socials, per apaivagar aquesta desigualtat, i caminar cap a a una societat igualitària. Però ara retorna la dreta més arcaica. Les retallades socials, comporta que les dones tornem a l'època on era més econòmic que ella es quedes a casa, assumint les tasques de cura. Ja som les que tenim la majoria dels contractes a temps parcial o temporals, els nostres sous inferiors entre un 25 o 30% (encara hi ha el concepte interior, que el sou de la dona es per ajudar a casa). On es farà ulls clucs a la discriminació per embaràs. Les retallades en la salut (on ells solament veuen negoci de la sanitat), en educació (al que ells anomenen ensenyament). On la llei de l'avortament està per aplicar, per manca de finançament, i d'aquesta manera decideixen sobre el nostre propi cos. I un llarg etc, que farà que algun dia ens revoltem.

Cal que recuperem la nostra historia, per poder sentir que ja ha existit un model de societat que ara volem, i a la qual ens diuen que és impossible, que és molt car.

Car és invertir en desigualtat, car és invertir en armes, car és esgotar els recursos naturals, car és no respectar a la MARE TERRA i a la seva llei.

Amb les retallades, no es camina cap a la societat que promulguem. Una societat solidaria, igualitària i en PAU.

Temporal a Marimurtra

Tura, Hereu i les primàries

Uf! anar escoltant els mitjans de comunicació com van cubrint el proces de primàries de la Tura i l'Hereu, m'ha fet recordar el meu procés de primàries.
Desprès d'1 any i mig d'aquest procés, avui a l'escoltar a Monserrat Tura a la COM, he tornat a recordar els objectius que em van moure.
Primer perque crec i estic convençuda, que les persones que es dediquen a la política, no haurien d'estar més de 8 anys en càrrec institucional, com a mínim en el mateix, i màxim desprès del càrrec municipal, podrien pujar 8 anys més a càrrec de categoria de parlament o congres.
Segon, a casa nostra, i la Tura també ho ha comentat això, necessitava obrir el partit, en el meu cas la nostra assemblea. Feia temps que estàvem en un procés de poder anar fent però poc debat. Necessitàvem una sacsejada.
Tercer, mesurar el nostre grau de democràcia. Personalment puc dir, que puc afrontar el que calgui. Em puc considerar demòcrata.
Vaig perdre el procés i podria haver fet com molts, tornar-m'en a casa, o fer una retirada lenta, però això m'hagues fet retirar d'un objectiu major, i que forma part de la meva vida, posar un grade sorra per a canviar aquest món injust, on la desigualtat i la injusticia estan a l'ordre del dia.
La diferencia del meu procés de primàries amb el de Montserrat Tura és que jo el vaig engegar amb molt de temps, perquè preveia que no hi ha cultura democràtica, i un procés de primàries s'enten com una divisió, com una ruptura, com la ecatombe, com la fi del món. Ha calgut temps per anar col·locant les coses al seu lloc. Continuem treballant conjuntament sense cap problema, o amb problemes minins de les diferencies de les maneres de fer, i els nostres caracters, però res més.
Som un grup cohesionat, que treballa amb il·lusió per donar un canvi al nostre poble.
No se la Tura o l'Hereu, amb tant poc temps per afrontar les municipals, i amb la poca cultura democràtica que hi ha dins dels partits, podran afrontar unes bones elelcions i poder aconseguir l'exit, que és guanyar.
Nosaltres, a Blanes, esperem tenir exit, per a que així sigui, estem treballant.
Jo aposto per Montserrat Tura, potser serà perquè en la seva trajectoria politica ha demostrat ser una gran gestora.
M'encantaria escoltar que opinen les persones que han estat a les seves ordres, tant en la Conselleria d'Interior, com en la de Justícia.
Un procés de primaries és un acte democràtic. I hauria de practicar-se més sovint. És sà, per al col·lectiu, per a les persones que participen, per a tothom.
Als mitjans de comunicació, haurien de vendre-ho com el que és, un acte democràtic important, i que desprès d'ell, no passa res. Ningú es mort, però una de les famílies queda més contenta :-).

El señor de blanco que vive en el vaticano y la prostitución.

El señor de blanco que vive en el vaticano y la prostitución.

Indignante las reflexiones que aporta este señor respecto al uso del preservativo. Solo pueden usarlo las mujeres que están en situación de prostitución para evitar el contagio del SIDA a los prostituidores.

Con sus palabras, condena a multitud de mujeres a mantener esa situación, legitimiza a las mafias a poder hacer tráfico de mujeres y niñas, porque reconoce y da legitimidad a esa situación. Todo para que los capellanes que no son pederastas, y “van de putas” no se contagien con el SIDA. Cuantos sacerdotes están enfermos de SIDA? No se dan datos.

La ONU le reconoce estas palabras, como buenas para evitar el contagio del SIDA, pero la misma ONU ha declarado la prostitución la esclavitud del siglo XXI.

Cada vez que este hombre abre la boca, y hace declaraciones, es para relegar a la mujer como ciudadana de segunda, si es que la deja llegar a esa categoría.

No haríamos caso de esas declaraciones, si no fuera un hombre influyente. Espero que la ciudadanía creyente reflexione sobre esas declaraciones, y tengan a bien de hacerle llegar su protesta.

PROSTITUCÍÓ: UNA QÜESTIÓ DE GÈNERE

Aquest article me'l van publicar a El Punt Diari al febrer del 2006.

I avui, 4 anys després continua estant d'actualitat.

S'ha inaugurat el prostíbul de La Jonquera. El dia de la inauguració 1000 clients! Molts d'ells francesos. Però també catalans.

En aquest article ja comentava que si la cosa continuava així, Catalunya es convertirà en el prostíbul d'Europa. I anem pel camí, si és que a Europa ja ens hi consideren.

Solament heu de veure les nostres carreteres. I la quantitat de prostíbuls que hi ha al costat d'elles.

Es cert, que des del Ministeri d'interior i des de la Conselleria d'interior s'està actuant contra les màfies de tràfic de dones per a explotació sexual. Però cal actuar des dels missatges que es donen des de tot arreu.

Mentre hi hagi homes que es considerin amb el dret, mentre es consideri que és un treball i que les dones hem d'estar al servei de les necessitats genitals dels homes, això no canviarà.

Cal fer un canvi radical a les lleis i els procediments judicials. Els hi tocarà a la policia estar vigilants que les dones que estaran en situació de prostitució en aquest prostíbul no són dones traficades (que ho poso en dubte), i caldrà fer una persecució als clients.

Quan més llegeixo sobre les seqüeles psicològiques de les dones que estan o han estat en situació de prostitució, em fan més fàstic els homes que van als prostíbuls. No ho puc evitar. és una manera de protegir-me perquè penso que ells em veuen com una possible dona a la que podran pagar per calmar les seves necessitats genitals.

EL PUNT 15/02/2006

PROSTITUCIÓ: UNA QÜESTIÓ DE GÈNERE

RECONÈIXER LA PROSTITUCIÓ COM UN TREBALL ÉS CONDEMNAR LES DONES A SER OBJECTES DE COMPRAVENDA, I EN EL FUTUR TOTES LES DONES SEREM VISTES COM A OBJECTES QUE TENEN UN PREU.

Desprès d’escoltar a la Consellera Tura en el programa La Nit al Dia de TV3, no puc deixar de reflexionar. La declaració de drets humans és antiquat? El conveni amb les NNUU per combatre la violència contra les dones, i sobretot les situacions de desigualtat aprovat a NNUU a l’any 1993 és antiquat? El protocol de Palerm signat al 2001 per NNUU, i el qual Espanya també a signat, com els dos anteriors, és antiquat?

Quan Europa celebrava el final de l’esclavitud, Víctor Hugo va dir que encara no es podia celebrar tal fi, mentre existissin dones que eren transportades de prostíbul en prostíbul en carros. Es evident que el transport en l’època de Víctor Hugo eren els carros, actualment aquestes dones són transportades en cotxes, furgonetes, autobusos i avions.

La prostitució és una qüestió de gènere. Les dones que estan en situació de prostitució, la majoria d’elles, i quan parlo de majoria estic parlant de més del 90% o més, són dones que provenen de situacions de desigualtat o d’estar patint situacions de violència masclista, i sinó donar una ullada a l’avantprojecte de llei que aviat estarà en el Parlament de Catalunya per a la seva aprovació per saber que és considera violència masclista. Per tant la prostitució és una conseqüència de situacions reiterades de violència masclista.

Reconèixer la prostitució com un treball és condemnar a les dones a ser objectes de compra-venda, i en el futur totes les dones serem vistes com a objectes que tenim un preu.

També hem de tenir en compte que el fet de l’augment de prostíbuls a tot l’Estat Espanyol, i evidentment a Catalunya, va ser a causa de la modificació de l’article 188 del codi penal l’any 1995, el qual distingia la prostitució forçada de la no forçada. Això va provocar que les màfies i proxenetes van trobar l’escletxa legal. Forcen a les dones que estan sota el seu domini de declarar que estan voluntàriament. I sinó remetre's a l’informe editat per la Guàrdia Civil sobre aquesta qüestió. L’any 2003 aquest mateix article va patir una nova modificació i no fa distinció de prostitució forçada o no forçada. I diu clarament que serà penat tota aquella 3a persona que faci benefici de persones en situació de prostitució. L’eina legal existeix, però és evident que hi ha molts interessos, entre ells, tenir serveis sexuals. El perpetu servilisme de les dones.

Potser les dones que van començar la lluita per a que és reconegués institucionalment que la violència contra les dones era un problema social i no una qüestió purament interna de la llar, ens hauran de fer memòria dels anys de lluita que va costar (França en aquesta qüestió tot just ara ho ha reconegut). Ara tenim una lluita que fa anys, segles, casi diria mil·lennis que va començar.

La prostitució no és una qüestió puntual de Catalunya, de l’Estat Espanyol o d’Europa, és una qüestió Mundial i que cada un i una de nosaltres hem de posar el nostre granet de sorra, començant pel nostre propi govern.

Huelga general 29S.

VAGA GENERAL 29 DE SETEMBRE

Jo faré vaga.
I a mida que vaig escoltant les noticies i comentaris de certes faccions politiques, de certs sectors, encara em convencen més per a fer-ne.
Serà la meva primera vaga general. Potser és trist dir-ho. La última, no recordo quan va ser. I potser no estava gens conscienciada. I ara em faig conscient, que la ciutadania en general ha perdut la consciencia de la lluita. El que significa sortir al carrer i protestar.
En general, cada vegada més, ens hem tornat comodes, individualistes. Això ho indueix el capitalisme. Si anem a mirar els nostres comptes particulars, estem collats o per una hipoteca, o pels credits de les targes, o per credits personals per pagar les nostres vacances de l'any anterior, o les despeses de casaments fastuosos, o comunions, o festes, o per poder adquirir una serie d'aparells, que en molts casos si no els tinguessim també viuriem feliços. Per tant, tenim la preocupació de poder pagar el deute amb el banc. Això fa que el problema el tenim individualment, i ens ho hem de resoldre nosaltres. Ens fa perdre la visió de la col·lectivitat. No veiem que junts podem fer moltes coses. Ja hi ha un dit "divideix i venceras" i és el que fa el capitalisme.
Per això, cada vegada que escolto a la radio o llegeixo a la premsa, que aquesta vaga no ajudarà a sortir de la crisi, em convenç cada vegada més que cal que aquesta vaga sigui un exit.
Primer, perque els comentaris aquests reforcen el que aporta la reforma laboral, la DESAPARICIÓ DE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA, i això és reforçar que cadascu s'espabili com pugui davant l'empresariat.
Segon, perque l'abaratiment de l'acomiadament, i la inseguretat en els llocs de treballs, fa que les persones que treballen, no ho facin al 100%, perque tenen part del seu cap, pensant que passarà l'endemà. (Una reflexió, l'administració pública en aquests moments te molta temporalitat, i les persones que estan en auqesta situació estan molta estona cercan la propera feina, per tant el seu rendiment no és al 100%).
Les altres raons, és que ja no m'en fio del que poden dir certs sectors de la politica, i quan escolto insistentment que aquesta vaga no ajudarà a sortir de la crisi, em convencen cada vegada més, que la lluita col·lectiva, és la única sortida positiva de la crisi.
Un altre dia més reflexions.

Dia internacional de la dona per la Pau i el desarmament

Ahir, dia 24 de maig, es commemorava el dia internacional de la dona per la Pau i el Desarmament. Comparteixo amb vosaltres un article que reflxiona sobre aquest dia, i sobre com les dones hem participat i hem incidit al llarg de la història per establir una societat pacifica.
http://www.e-mujeres.net/opinion/dia-internacional-1325-mujeres-tejiendo-paz

Acabo d'arribar d'una escola, on hem anat a parlar sobre violència masclista. I arribat el punt, han començat a parlar de la violència que hi ha a l'escola, per part de l'alumnat. I ens podem qüestionar el perque a edat tant curta s'exerceix aquesta violència.

Estem en una societat violenta. Establim les nostres relacions en la base de la violència, perque el que volem exercir es el poder. Volem imposar els nostres criteris.

Hi ha un proverbi xines que diu: "aquell que aixeca primer la ma, es perque se li han acabat els arguments".

Potser cada cosa es independent, pero a fi de comptes té a veure.

Era sol una reflexió.

Saturació - Que és la realitat?

Fa uns dies en una jornada on parlavem de la xarxa, va arribar a fer la pregunta: Que és la realitat? Comparant el mon real i fisic, i el mon virtual de la xarxa.

Una primera reflexió: no hi ha xarxa sino cada un de nosaltres al darrera no compartim la nostra realitat.
Però a l'estar en contacte amb un fotimé de persones fa que el nostre cap, les nostres emocions es saturin.
L'aprenentatge de poder estar, de no saturar-nos amb tanta i tanta informació, de poder valorar que és l'important per a la nostra realitat, és el que farà que no tinguem aquesta sensació de que no arribem a tot.

Uix!

Un cas d'assetjament sexual a la UB

Un estudi que es va fer l'any 2008 per la Plataforma Unitària contra les violències de gènere va trobar que el 58% de les dones universitàries havien patit violència de gènere.
Al mes d'abril surt la noticia que una ex-professora interina de la UB denuncia a un catedràtic per assetjament sexual.
Aquesta dona no va poder ni acabar el seu doctorat, ja que al no cedir a les pretencions d'aquest home, va veure truncada la seva continuitat com a professora i com a investigadora.
I solament ara, s'ha atrevit a fer aquesta denuncia.
Ja és dur moltes vegades tenir que suportar comentaris estupids, mirades directes als pits, i altres situacions... que a sobre s'hagi de soportar una proposició d'aquestes caracteristiques.
Quantes dones han acabat claudicant, esperant que la seva situació laboral millori, i a sobre si no claudiquen, poden acabar dient d'elles... ves a saber que!.
Pot ser la primera historia que es denuncia, però no deu ser la unica qeu existeix dins de la universitat.

Una lectura recomanada "Aunque seamos malditas" de Eugenia Rico. Sobre el primer cas denunciat d'assetjament sexual en l'ambit de l'administració pública.

El color rosa

Vull compartir amb vosaltres un video i una reflexió.

El color rosa s'està convertint en el color de la lluita contra el cander de mama.

El video que comparteixo amb vosaltres, cada uina de les persones que s'han posat el guà de color rosa, i que ha participat d'aquesta acció, s'ha sensibilitzat.

Si ets dona, cal que ens vigilem i ens escoltem una mica (sense obsesionar-nos), si ets home, estan al costat de les dones que tens al teu voltant, escoltant-les, donant-les-hi recolzament.

Em fa recordar l'anunci de les compreses. On la profesora, despres de passar un temps sense anar a classe, perque ha estat intervinguda, els iles seves alumnes van amb un mocador rosa. Tota aquesta joventut ha quedat sensibilitzada, al participar de la realització de l'anunci, però també ha fet despertar aquell sentiment de solidaritat a molts altres joves ques han tingut al seu costat alguna dona que està o ha patit aquesta situació.

PErsonalment aquest anunci m'emociona. Per totes aquelles coses que comporta, sobretot pel "cable" que llença a la joventut, que en el fons "no passa de tot".

El video que comparteixo amb vosaltres està força be.

Espero que us agradi.

http://www.youtube.com/watch?v=OEdVfyt-mLw

Sant Jordi

Demà, Sant Jordi. S'està convertint en el dia internacional del llibre.
Estan sortint noves versions de suports de llibres. El clàssic, el de paper i tapes de cartrò. I ara la nova versió electronica, els e-book's.
Us deixo un video on ens adonem que allò que hem servir des de sempre, és molt i molt més útil.

A més és una forma de fer propaganda molt graciosa :-)

http://www.youtube.com/user/leerestademoda

Samaranch

Avui ha mort J.A. Samaranch. Solament s'ha fet el recordatori de la seva època en el periode de la transició, i el seu treball pel moviment olimpic, i no cal desmereixer aquest treball.
Però tota persona té una història. Potser ell, va tenir cintura i va saber veure l'oportunitat de redimir-se amb tot aquest treball.
Aquestes fotos són també part de la història.

Descansi en pau

http://www.insurgente.org/index.php?option=com_content&view=article&id=1169:3-fotos-para-recordar-a-samaranch&catid=139:estado-espanol&Itemid=338

Recolçament al jutge Garzon. Millor dit, recolçament a la causa que vol jutjar el jutge Garzón.

S'ha iniciat una campanya de suport al jutge Garzon.
La podeu consultar aquí.

http://www.ccoo.cat/aspnet/noticia.aspx?id=122065

14 d'abril. Commemoració de la IIa República i cap a la IIIa

Avui, 14 d'abril. Data important en el calendari per aquelles persones que pensem que un dia, proper, ha de ser instaurat a l'Estat Espanyol la Republica Federal Espanyola.

Uns bons principis per basar-nos serien els que van proclamar la IIa República. I és per això que ens agrada fer recordatori en un dia com avui.

En aquest ultim més estem vivint un atac al que s'anomenava la tranquila transició espanyola. Del cret que es destapa que aquesta transició, de la dictadura a la democracia, ha estat una falacia. Han passat 35 anys de la mort del dictador, però l'ombra del faixisme a Espanya, encara enfosqueix. Demostrat està el que està passant amb el jutge Garzon.

Avui s'han fet nombroses concentracions a diferents ciutats, per commemorar la República, però també per donar suport al jutge que s'ha atrevit a investigar els crims del franquisme. I a Argentina s'ha presentat una querella pels crims del franquisme. I evidentment, per si de cas el jutge Garzon no pot fer la seva feina, que ho faci un jutge de fora. Com va passar amb Xile i Pinochet.

Evidentment, vull una República Federal Socialista. Sol faltaria!!!

Va de Cuba!

Portem unes setmanes, des de la malaurada mort de Orlando Zapata, que s'ha despertat més aferrissadament l'atac contra Cuba, sobretot a nivell dels mitjans de comunicació.

Com que la ciutadania en general sol llegeix els texts dels resums que ens fan els diaris, ens informem a mitges i seguint la voluntat del poder fàctic dels mitjans.

Les declaracions de Silvio Rodriguez, símbol de Cuba a tot el món, portant la revolució cubana a traves de les seves cançons, han estat tergiversades, tretes del context de la declaració complerta, i això fa que el vulguin identificar contra la revolució cubana.

Us deixo un link per a que pugueu donar-vos compte de per on van els trets. http://www.rebelion.org/noticia.php?id=103826

Cuba, representa pel socialisme del segle XXI, el bastió. És la torxa que il·lumina a llatinoamèrica en el seu canvi cap a el socialisme. Cap a la independència de l'imperialisme, d'EEUU i d'Europa.

ens cal ser una mica més crítics/ques amb la informació que llegim, i que escoltem. A vegades semblem lloros de diaris, i repetim alló que interpretem com a fiable perque un diari, força important, ho diu.

Del meu blog

Fa temps que vaig obrir aquest blog, però no li havia dedicat gens de temps.
Potser ara és el moment de començar-li a donar contingut.
En el meu poble estan passant coses, coses de tota mena, i moltes d'elles lligades amb situacions que estan passant en la nostra societat.

La meva voluntat és poder expressar les meves inquietuds, totes aquelles que porto reflexionant fa molt de temps sobre molts temes. Igualtat, la classe política, la nostra societat, la família, l'adolescència, la falta d'il·lusió, l'amistat, l'amor, ...