PROSTITUCÍÓ: UNA QÜESTIÓ DE GÈNERE

Aquest article me'l van publicar a El Punt Diari al febrer del 2006.

I avui, 4 anys després continua estant d'actualitat.

S'ha inaugurat el prostíbul de La Jonquera. El dia de la inauguració 1000 clients! Molts d'ells francesos. Però també catalans.

En aquest article ja comentava que si la cosa continuava així, Catalunya es convertirà en el prostíbul d'Europa. I anem pel camí, si és que a Europa ja ens hi consideren.

Solament heu de veure les nostres carreteres. I la quantitat de prostíbuls que hi ha al costat d'elles.

Es cert, que des del Ministeri d'interior i des de la Conselleria d'interior s'està actuant contra les màfies de tràfic de dones per a explotació sexual. Però cal actuar des dels missatges que es donen des de tot arreu.

Mentre hi hagi homes que es considerin amb el dret, mentre es consideri que és un treball i que les dones hem d'estar al servei de les necessitats genitals dels homes, això no canviarà.

Cal fer un canvi radical a les lleis i els procediments judicials. Els hi tocarà a la policia estar vigilants que les dones que estaran en situació de prostitució en aquest prostíbul no són dones traficades (que ho poso en dubte), i caldrà fer una persecució als clients.

Quan més llegeixo sobre les seqüeles psicològiques de les dones que estan o han estat en situació de prostitució, em fan més fàstic els homes que van als prostíbuls. No ho puc evitar. és una manera de protegir-me perquè penso que ells em veuen com una possible dona a la que podran pagar per calmar les seves necessitats genitals.

EL PUNT 15/02/2006

PROSTITUCIÓ: UNA QÜESTIÓ DE GÈNERE

RECONÈIXER LA PROSTITUCIÓ COM UN TREBALL ÉS CONDEMNAR LES DONES A SER OBJECTES DE COMPRAVENDA, I EN EL FUTUR TOTES LES DONES SEREM VISTES COM A OBJECTES QUE TENEN UN PREU.

Desprès d’escoltar a la Consellera Tura en el programa La Nit al Dia de TV3, no puc deixar de reflexionar. La declaració de drets humans és antiquat? El conveni amb les NNUU per combatre la violència contra les dones, i sobretot les situacions de desigualtat aprovat a NNUU a l’any 1993 és antiquat? El protocol de Palerm signat al 2001 per NNUU, i el qual Espanya també a signat, com els dos anteriors, és antiquat?

Quan Europa celebrava el final de l’esclavitud, Víctor Hugo va dir que encara no es podia celebrar tal fi, mentre existissin dones que eren transportades de prostíbul en prostíbul en carros. Es evident que el transport en l’època de Víctor Hugo eren els carros, actualment aquestes dones són transportades en cotxes, furgonetes, autobusos i avions.

La prostitució és una qüestió de gènere. Les dones que estan en situació de prostitució, la majoria d’elles, i quan parlo de majoria estic parlant de més del 90% o més, són dones que provenen de situacions de desigualtat o d’estar patint situacions de violència masclista, i sinó donar una ullada a l’avantprojecte de llei que aviat estarà en el Parlament de Catalunya per a la seva aprovació per saber que és considera violència masclista. Per tant la prostitució és una conseqüència de situacions reiterades de violència masclista.

Reconèixer la prostitució com un treball és condemnar a les dones a ser objectes de compra-venda, i en el futur totes les dones serem vistes com a objectes que tenim un preu.

També hem de tenir en compte que el fet de l’augment de prostíbuls a tot l’Estat Espanyol, i evidentment a Catalunya, va ser a causa de la modificació de l’article 188 del codi penal l’any 1995, el qual distingia la prostitució forçada de la no forçada. Això va provocar que les màfies i proxenetes van trobar l’escletxa legal. Forcen a les dones que estan sota el seu domini de declarar que estan voluntàriament. I sinó remetre's a l’informe editat per la Guàrdia Civil sobre aquesta qüestió. L’any 2003 aquest mateix article va patir una nova modificació i no fa distinció de prostitució forçada o no forçada. I diu clarament que serà penat tota aquella 3a persona que faci benefici de persones en situació de prostitució. L’eina legal existeix, però és evident que hi ha molts interessos, entre ells, tenir serveis sexuals. El perpetu servilisme de les dones.

Potser les dones que van començar la lluita per a que és reconegués institucionalment que la violència contra les dones era un problema social i no una qüestió purament interna de la llar, ens hauran de fer memòria dels anys de lluita que va costar (França en aquesta qüestió tot just ara ho ha reconegut). Ara tenim una lluita que fa anys, segles, casi diria mil·lennis que va començar.

La prostitució no és una qüestió puntual de Catalunya, de l’Estat Espanyol o d’Europa, és una qüestió Mundial i que cada un i una de nosaltres hem de posar el nostre granet de sorra, començant pel nostre propi govern.