dimecres, 9 de novembre del 2011

Prostitució, tràfic i explotació de dones i nenes

AMB ULLS DE DONA 
De puny i lletra
Any II, núm. 1 Novembre 2011


El mes de setembre es caracteritza per concentrar diades internacionals contra l'explotació de les persones. El 23 de setembre, contra l'explotació sexual i el tràfic de dones, i el 28 contra l'explotació infantil.
Des que es va crear el Ministeri d'Igualtat, la lluita contra l'explotació sexual al nostre país s'ha vist reflectida en les noticies de batudes policials contra xarxes mafioses que tenien dones confinades en pisos o prostíbuls per a la seva explotació. 
Aquest mes d'octubre passat, a Barcelona, la policia ha actuat contra una màfia xinesa. Les dones, entre les quals també hi havia menors d'edat, estaven sotmeses a pràctiques sexuals durant tot el dia i tota la nit.
Quan es veuen aquestes noticies per la televisió (impactants imatges de l'acció policial), ens posem d'acord, tothom, en que això s'ha de combatre. Però no ens fem la pregunta del perquè existeix aquesta pràctica de traficar amb dones per tal que ofereixin els seus serveis sexuals.
El que m'agradaria conèixer és el que pensa l'usuari o client, a qui  jo anomeno prostituïdor (un 99% és masculí), d'aquestes actuacions policials.
A les comarques gironines, quan transitem per les nostres carreteres, cada dia veiem a les entrades de camins dones exposades a les inclemències del temps, oferint els seus serveis sexuals i exposant els seus cossos. Normalment ens ofèn els ulls i ens preguntem com es permet que hi siguin.
També ens podríem preguntar: hi ha una màfia al darrere que les manté allí?
I també: Per què hi ha homes que s'aturen per fer ús d'aquests serveis sexuals?
És una realitat, que he vist amb els meus propis ulls, és evident que, si no s'atures ningú, no hi serien perquè no hi hauria negoci. La resposta a aquesta darrera pregunta no és senzilla, però no hi ha que es fonamenta en un sentiment masclista profundament arrelat i que cal combatre.
Ara la meva preocupació és, que passarà amb tota aquesta feina que s'està fent de lluita contra les xarxes d'explotació sexual de dones i nenes, desprès del 20N, quan guanyi el PP. La manca de sensibilitat de la gent de dretes cap als drets de les dones és cada cop més evident. El jovent de dretes reprèn els valors de la família tradicional. 
El PP ja té en el seu programa electoral propostes per modificar la llei de l'avortament, per exemple, i la seva postura sobre la prostitució no està gens clara. Mesures per regular aquesta “feina”, per amagar-la de forma hipòcrita. Si guanya el PP, caldrà que les dones d'esquerra, totes les dones d'esquerra ens posem a treballar de valent per a defensar els nostres drets.
Amparo Ardanuy

dilluns, 21 de març del 2011

Ermessenda a TV3

Avui estrena la mini serie Ermessenda. Ja fa uns dies que ens bombardegen amb la seva propaganda.
Al telenotices deien d'Ermessenda, una dona amb molt de poder, i clau en la història de Catalunya, però de la qual no se'n sap gaire be res.
De et les dones ja estem acostumades a estarinvisibilitzades de la historia. No fos cas que sabéssim que ja hi havia dones amb poder i que van tenir molt a veure amb la construcció de la història. Sigui quina sigui. Millor no saber-ho, perquè al llarg de la història ens han volgut relegar a l'espai privat de la llar.

Quantes dones van ser regents? Quantes van influir en la política? A moltes d'elles, per desprestigiar-les acabaven sent titllades de cortesanes, o dones públiques (llegeixis "putes").

Moltes dones hem ajudat a construir la història, però la nostra història no l'ha explicat ningú, o si s'ha explicat a estat de passada, sense donar-li la importància que té.

Jo veure la mini serie. Espero arribar a casa prou a temps per veure-la. I ja en parlarem.

la refundación de IU

La primera assemblea de Refundación. Izquierda unida camino del trabajo unitario, para provocar el verdadero de cambio de una España social, igualitaria y con cultura de la Paz.

dijous, 10 de març del 2011

La invisibilitat de les dones, és històrica


La historia l'expliquen els guanyadors, els triomfadors. Quan anem a escola i ens expliquen l'inici de la nostra historia, és en l'Odisea de Homero i posteriorment en la Iliada, on comença la nostra història. Fins i tot, els textos per basar la democràcia, les lleis, la justícia, les matemàtiques, ... i moltes altres coses, anomenem els savis grecs.

La pel·lícula Agora, ja ens comença a mostrar que hi havia una dona a l'acadèmia, i que ella era la mestra, i era la que reflexionava sobre fets astronòmics, sobre les lleis. El mateix podríem pensar, qui van ser els mestres de Sòcrates i Pitàgores, Doncs eren dones, curiós. Però d'elles amb prou feines hem sentit parlar. Eren sacerdotesses de temples. De Sòcrates, Diotima, sacerdotessa de Mantinéia i de Pitagoras, Temistocléia, sacerdotessa de Delfos. Curiós es també, que sibil·linament ens han introduït conceptes de les sacerdotesses gregues, els quals no tenen gaire a veure amb la seva saviesa.

Abans de la civilització grega, on les armes s'utilitzaven per a la conquesta d'altres terres, existia una altra civilització, on la cultura de l'intercanvi, l'estudi humà, l'agricultura, l'art, .... tot allò que desenvolupa humanament l'ésser, eren el centre. Era una societat que vivien sense guerra, no tenien armes, i les eines eren utilitzades per al seu desenvolupament, no per sotmetre. Era una societat igualitària, solidaria, on dones i homes eren reconeguts com a persones.

Perquè explico tot això.

En l'època actual, portem anys commemorant el 8 de març, tants com 100. I continuem en la cultura del sotmetiment, els del nord als del sud, els blancs sobre els negres, però un sotmetiment comú, l'home sotmet la dona. Això passa generalment a totes les cultures.

Aquests últims anys hem vist com el govern d'esquerres de la generalitat, conscient d'aquesta desigualtat, ha anat establint polítiques socials, per apaivagar aquesta desigualtat, i caminar cap a a una societat igualitària. Però ara retorna la dreta més arcaica. Les retallades socials, comporta que les dones tornem a l'època on era més econòmic que ella es quedes a casa, assumint les tasques de cura. Ja som les que tenim la majoria dels contractes a temps parcial o temporals, els nostres sous inferiors entre un 25 o 30% (encara hi ha el concepte interior, que el sou de la dona es per ajudar a casa). On es farà ulls clucs a la discriminació per embaràs. Les retallades en la salut (on ells solament veuen negoci de la sanitat), en educació (al que ells anomenen ensenyament). On la llei de l'avortament està per aplicar, per manca de finançament, i d'aquesta manera decideixen sobre el nostre propi cos. I un llarg etc, que farà que algun dia ens revoltem.

Cal que recuperem la nostra historia, per poder sentir que ja ha existit un model de societat que ara volem, i a la qual ens diuen que és impossible, que és molt car.
Car és invertir en desigualtat, car és invertir en armes, car és esgotar els recursos naturals, car és no respectar a la MARE TERRA i a la seva llei.

Amb les retallades, no es camina cap a la societat que promulguem. Una societat solidaria, igualitària i en PAU.

divendres, 25 de febrer del 2011

divendres, 18 de febrer del 2011

Tura, Hereu i les primàries

Uf! anar escoltant els mitjans de comunicació com van cubrint el proces de primàries de la Tura i l'Hereu, m'ha fet recordar el meu procés de primàries.
Desprès d'1 any i mig d'aquest procés, avui a l'escoltar a Monserrat Tura a la COM, he tornat a recordar els objectius que em van moure.
Primer perque crec i estic convençuda, que les persones que es dediquen a la política, no haurien d'estar més de 8 anys en càrrec institucional, com a mínim en el mateix, i màxim desprès del càrrec municipal, podrien pujar 8 anys més a càrrec de categoria de parlament o congres.
Segon, a casa nostra, i la Tura també ho ha comentat això, necessitava obrir el partit, en el meu cas la nostra assemblea. Feia temps que estàvem en un procés de poder anar fent però poc debat. Necessitàvem una sacsejada.
Tercer, mesurar el nostre grau de democràcia. Personalment puc dir, que puc afrontar el que calgui. Em puc considerar demòcrata.
Vaig perdre el procés i podria haver fet com molts, tornar-m'en a casa, o fer una retirada lenta, però això m'hagues fet retirar d'un objectiu major, i que forma part de la meva vida, posar un grade sorra per a canviar aquest món injust, on la desigualtat i la injusticia estan a l'ordre del dia.
La diferencia del meu procés de primàries amb el de Montserrat Tura és que jo el vaig engegar amb molt de temps, perquè preveia que no hi ha cultura democràtica, i un procés de primàries s'enten com una divisió, com una ruptura, com la ecatombe, com la fi del món. Ha calgut temps per anar col·locant les coses al seu lloc. Continuem treballant conjuntament sense cap problema, o amb problemes minins de les diferencies de les maneres de fer, i els nostres caracters, però res més.
Som un grup cohesionat, que treballa amb il·lusió per donar un canvi al nostre poble.
No se la Tura o l'Hereu, amb tant poc temps per afrontar les municipals, i amb la poca cultura democràtica que hi ha dins dels partits, podran afrontar unes bones elelcions i poder aconseguir l'exit, que és guanyar.
Nosaltres, a Blanes, esperem tenir exit, per a que així sigui, estem treballant.
Jo aposto per Montserrat Tura, potser serà perquè en la seva trajectoria politica ha demostrat ser una gran gestora.
M'encantaria escoltar que opinen les persones que han estat a les seves ordres, tant en la Conselleria d'Interior, com en la de Justícia.
Un procés de primaries és un acte democràtic. I hauria de practicar-se més sovint. És sà, per al col·lectiu, per a les persones que participen, per a tothom.
Als mitjans de comunicació, haurien de vendre-ho com el que és, un acte democràtic important, i que desprès d'ell, no passa res. Ningú es mort, però una de les famílies queda més contenta :-).

dilluns, 22 de novembre del 2010

El señor de blanco que vive en el vaticano y la prostitución.


El señor de blanco que vive en el vaticano y la prostitución.
Indignante las reflexiones que aporta este señor respecto al uso del preservativo. Solo pueden usarlo las mujeres que están en situación de prostitución para evitar el contagio del SIDA a los prostituidores.
Con sus palabras, condena a multitud de mujeres a mantener esa situación, legitimiza a las mafias a poder hacer tráfico de mujeres y niñas, porque reconoce y da legitimidad a esa situación. Todo para que los capellanes que no son pederastas, y “van de putas” no se contagien con el SIDA. Cuantos sacerdotes están enfermos de SIDA? No se dan datos.
La ONU le reconoce estas palabras, como buenas para evitar el contagio del SIDA, pero la misma ONU ha declarado la prostitución la esclavitud del siglo XXI.
Cada vez que este hombre abre la boca, y hace declaraciones, es para relegar a la mujer como ciudadana de segunda, si es que la deja llegar a esa categoría.
No haríamos caso de esas declaraciones, si no fuera un hombre influyente. Espero que la ciudadanía creyente reflexione sobre esas declaraciones, y tengan a bien de hacerle llegar su protesta.