La invisibilitat de les dones, és històrica

La historia l'expliquen els guanyadors, els triomfadors. Quan anem a escola i ens expliquen l'inici de la nostra historia, és en l'Odisea de Homero i posteriorment en la Iliada, on comença la nostra història. Fins i tot, els textos per basar la democràcia, les lleis, la justícia, les matemàtiques, ... i moltes altres coses, anomenem els savis grecs.

La pel·lícula Agora, ja ens comença a mostrar que hi havia una dona a l'acadèmia, i que ella era la mestra, i era la que reflexionava sobre fets astronòmics, sobre les lleis. El mateix podríem pensar, qui van ser els mestres de Sòcrates i Pitàgores, Doncs eren dones, curiós. Però d'elles amb prou feines hem sentit parlar. Eren sacerdotesses de temples. De Sòcrates, Diotima, sacerdotessa de Mantinéia i de Pitagoras, Temistocléia, sacerdotessa de Delfos. Curiós es també, que sibil·linament ens han introduït conceptes de les sacerdotesses gregues, els quals no tenen gaire a veure amb la seva saviesa.

Abans de la civilització grega, on les armes s'utilitzaven per a la conquesta d'altres terres, existia una altra civilització, on la cultura de l'intercanvi, l'estudi humà, l'agricultura, l'art, .... tot allò que desenvolupa humanament l'ésser, eren el centre. Era una societat que vivien sense guerra, no tenien armes, i les eines eren utilitzades per al seu desenvolupament, no per sotmetre. Era una societat igualitària, solidaria, on dones i homes eren reconeguts com a persones.

Perquè explico tot això.

En l'època actual, portem anys commemorant el 8 de març, tants com 100. I continuem en la cultura del sotmetiment, els del nord als del sud, els blancs sobre els negres, però un sotmetiment comú, l'home sotmet la dona. Això passa generalment a totes les cultures.

Aquests últims anys hem vist com el govern d'esquerres de la generalitat, conscient d'aquesta desigualtat, ha anat establint polítiques socials, per apaivagar aquesta desigualtat, i caminar cap a a una societat igualitària. Però ara retorna la dreta més arcaica. Les retallades socials, comporta que les dones tornem a l'època on era més econòmic que ella es quedes a casa, assumint les tasques de cura. Ja som les que tenim la majoria dels contractes a temps parcial o temporals, els nostres sous inferiors entre un 25 o 30% (encara hi ha el concepte interior, que el sou de la dona es per ajudar a casa). On es farà ulls clucs a la discriminació per embaràs. Les retallades en la salut (on ells solament veuen negoci de la sanitat), en educació (al que ells anomenen ensenyament). On la llei de l'avortament està per aplicar, per manca de finançament, i d'aquesta manera decideixen sobre el nostre propi cos. I un llarg etc, que farà que algun dia ens revoltem.

Cal que recuperem la nostra historia, per poder sentir que ja ha existit un model de societat que ara volem, i a la qual ens diuen que és impossible, que és molt car.

Car és invertir en desigualtat, car és invertir en armes, car és esgotar els recursos naturals, car és no respectar a la MARE TERRA i a la seva llei.

Amb les retallades, no es camina cap a la societat que promulguem. Una societat solidaria, igualitària i en PAU.