dilluns, 6 de setembre de 2010

VAGA GENERAL 29 DE SETEMBRE

Jo faré vaga.
I a mida que vaig escoltant les noticies i comentaris de certes faccions politiques, de certs sectors, encara em convencen més per a fer-ne.
Serà la meva primera vaga general. Potser és trist dir-ho. La última, no recordo quan va ser. I potser no estava gens conscienciada. I ara em faig conscient, que la ciutadania en general ha perdut la consciencia de la lluita. El que significa sortir al carrer i protestar.
En general, cada vegada més, ens hem tornat comodes, individualistes. Això ho indueix el capitalisme. Si anem a mirar els nostres comptes particulars, estem collats o per una hipoteca, o pels credits de les targes, o per credits personals per pagar les nostres vacances de l'any anterior, o les despeses de casaments fastuosos, o comunions, o festes, o per poder adquirir una serie d'aparells, que en molts casos si no els tinguessim també viuriem feliços. Per tant, tenim la preocupació de poder pagar el deute amb el banc. Això fa que el problema el tenim individualment, i ens ho hem de resoldre nosaltres. Ens fa perdre la visió de la col·lectivitat. No veiem que junts podem fer moltes coses. Ja hi ha un dit "divideix i venceras" i és el que fa el capitalisme.
Per això, cada vegada que escolto a la radio o llegeixo a la premsa, que aquesta vaga no ajudarà a sortir de la crisi, em convenç cada vegada més que cal que aquesta vaga sigui un exit.
Primer, perque els comentaris aquests reforcen el que aporta la reforma laboral, la DESAPARICIÓ DE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA, i això és reforçar que cadascu s'espabili com pugui davant l'empresariat.
Segon, perque l'abaratiment de l'acomiadament, i la inseguretat en els llocs de treballs, fa que les persones que treballen, no ho facin al 100%, perque tenen part del seu cap, pensant que passarà l'endemà. (Una reflexió, l'administració pública en aquests moments te molta temporalitat, i les persones que estan en auqesta situació estan molta estona cercan la propera feina, per tant el seu rendiment no és al 100%).
Les altres raons, és que ja no m'en fio del que poden dir certs sectors de la politica, i quan escolto insistentment que aquesta vaga no ajudarà a sortir de la crisi, em convencen cada vegada més, que la lluita col·lectiva, és la única sortida positiva de la crisi.
Un altre dia més reflexions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada