PROSTITUCÍÓ: UNA QÜESTIÓ DE GÈNERE

Aquest article me'l van publicar a El Punt Diari al febrer del 2006.

I avui, 4 anys després continua estant d'actualitat.

S'ha inaugurat el prostíbul de La Jonquera. El dia de la inauguració 1000 clients! Molts d'ells francesos. Però també catalans.

En aquest article ja comentava que si la cosa continuava així, Catalunya es convertirà en el prostíbul d'Europa. I anem pel camí, si és que a Europa ja ens hi consideren.

Solament heu de veure les nostres carreteres. I la quantitat de prostíbuls que hi ha al costat d'elles.

Es cert, que des del Ministeri d'interior i des de la Conselleria d'interior s'està actuant contra les màfies de tràfic de dones per a explotació sexual. Però cal actuar des dels missatges que es donen des de tot arreu.

Mentre hi hagi homes que es considerin amb el dret, mentre es consideri que és un treball i que les dones hem d'estar al servei de les necessitats genitals dels homes, això no canviarà.

Cal fer un canvi radical a les lleis i els procediments judicials. Els hi tocarà a la policia estar vigilants que les dones que estaran en situació de prostitució en aquest prostíbul no són dones traficades (que ho poso en dubte), i caldrà fer una persecució als clients.

Quan més llegeixo sobre les seqüeles psicològiques de les dones que estan o han estat en situació de prostitució, em fan més fàstic els homes que van als prostíbuls. No ho puc evitar. és una manera de protegir-me perquè penso que ells em veuen com una possible dona a la que podran pagar per calmar les seves necessitats genitals.

EL PUNT 15/02/2006

PROSTITUCIÓ: UNA QÜESTIÓ DE GÈNERE

RECONÈIXER LA PROSTITUCIÓ COM UN TREBALL ÉS CONDEMNAR LES DONES A SER OBJECTES DE COMPRAVENDA, I EN EL FUTUR TOTES LES DONES SEREM VISTES COM A OBJECTES QUE TENEN UN PREU.

Desprès d’escoltar a la Consellera Tura en el programa La Nit al Dia de TV3, no puc deixar de reflexionar. La declaració de drets humans és antiquat? El conveni amb les NNUU per combatre la violència contra les dones, i sobretot les situacions de desigualtat aprovat a NNUU a l’any 1993 és antiquat? El protocol de Palerm signat al 2001 per NNUU, i el qual Espanya també a signat, com els dos anteriors, és antiquat?

Quan Europa celebrava el final de l’esclavitud, Víctor Hugo va dir que encara no es podia celebrar tal fi, mentre existissin dones que eren transportades de prostíbul en prostíbul en carros. Es evident que el transport en l’època de Víctor Hugo eren els carros, actualment aquestes dones són transportades en cotxes, furgonetes, autobusos i avions.

La prostitució és una qüestió de gènere. Les dones que estan en situació de prostitució, la majoria d’elles, i quan parlo de majoria estic parlant de més del 90% o més, són dones que provenen de situacions de desigualtat o d’estar patint situacions de violència masclista, i sinó donar una ullada a l’avantprojecte de llei que aviat estarà en el Parlament de Catalunya per a la seva aprovació per saber que és considera violència masclista. Per tant la prostitució és una conseqüència de situacions reiterades de violència masclista.

Reconèixer la prostitució com un treball és condemnar a les dones a ser objectes de compra-venda, i en el futur totes les dones serem vistes com a objectes que tenim un preu.

També hem de tenir en compte que el fet de l’augment de prostíbuls a tot l’Estat Espanyol, i evidentment a Catalunya, va ser a causa de la modificació de l’article 188 del codi penal l’any 1995, el qual distingia la prostitució forçada de la no forçada. Això va provocar que les màfies i proxenetes van trobar l’escletxa legal. Forcen a les dones que estan sota el seu domini de declarar que estan voluntàriament. I sinó remetre's a l’informe editat per la Guàrdia Civil sobre aquesta qüestió. L’any 2003 aquest mateix article va patir una nova modificació i no fa distinció de prostitució forçada o no forçada. I diu clarament que serà penat tota aquella 3a persona que faci benefici de persones en situació de prostitució. L’eina legal existeix, però és evident que hi ha molts interessos, entre ells, tenir serveis sexuals. El perpetu servilisme de les dones.

Potser les dones que van començar la lluita per a que és reconegués institucionalment que la violència contra les dones era un problema social i no una qüestió purament interna de la llar, ens hauran de fer memòria dels anys de lluita que va costar (França en aquesta qüestió tot just ara ho ha reconegut). Ara tenim una lluita que fa anys, segles, casi diria mil·lennis que va començar.

La prostitució no és una qüestió puntual de Catalunya, de l’Estat Espanyol o d’Europa, és una qüestió Mundial i que cada un i una de nosaltres hem de posar el nostre granet de sorra, començant pel nostre propi govern.

Huelga general 29S.

VAGA GENERAL 29 DE SETEMBRE

Jo faré vaga.
I a mida que vaig escoltant les noticies i comentaris de certes faccions politiques, de certs sectors, encara em convencen més per a fer-ne.
Serà la meva primera vaga general. Potser és trist dir-ho. La última, no recordo quan va ser. I potser no estava gens conscienciada. I ara em faig conscient, que la ciutadania en general ha perdut la consciencia de la lluita. El que significa sortir al carrer i protestar.
En general, cada vegada més, ens hem tornat comodes, individualistes. Això ho indueix el capitalisme. Si anem a mirar els nostres comptes particulars, estem collats o per una hipoteca, o pels credits de les targes, o per credits personals per pagar les nostres vacances de l'any anterior, o les despeses de casaments fastuosos, o comunions, o festes, o per poder adquirir una serie d'aparells, que en molts casos si no els tinguessim també viuriem feliços. Per tant, tenim la preocupació de poder pagar el deute amb el banc. Això fa que el problema el tenim individualment, i ens ho hem de resoldre nosaltres. Ens fa perdre la visió de la col·lectivitat. No veiem que junts podem fer moltes coses. Ja hi ha un dit "divideix i venceras" i és el que fa el capitalisme.
Per això, cada vegada que escolto a la radio o llegeixo a la premsa, que aquesta vaga no ajudarà a sortir de la crisi, em convenç cada vegada més que cal que aquesta vaga sigui un exit.
Primer, perque els comentaris aquests reforcen el que aporta la reforma laboral, la DESAPARICIÓ DE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA, i això és reforçar que cadascu s'espabili com pugui davant l'empresariat.
Segon, perque l'abaratiment de l'acomiadament, i la inseguretat en els llocs de treballs, fa que les persones que treballen, no ho facin al 100%, perque tenen part del seu cap, pensant que passarà l'endemà. (Una reflexió, l'administració pública en aquests moments te molta temporalitat, i les persones que estan en auqesta situació estan molta estona cercan la propera feina, per tant el seu rendiment no és al 100%).
Les altres raons, és que ja no m'en fio del que poden dir certs sectors de la politica, i quan escolto insistentment que aquesta vaga no ajudarà a sortir de la crisi, em convencen cada vegada més, que la lluita col·lectiva, és la única sortida positiva de la crisi.
Un altre dia més reflexions.

Dia internacional de la dona per la Pau i el desarmament

Ahir, dia 24 de maig, es commemorava el dia internacional de la dona per la Pau i el Desarmament. Comparteixo amb vosaltres un article que reflxiona sobre aquest dia, i sobre com les dones hem participat i hem incidit al llarg de la història per establir una societat pacifica.
http://www.e-mujeres.net/opinion/dia-internacional-1325-mujeres-tejiendo-paz

Acabo d'arribar d'una escola, on hem anat a parlar sobre violència masclista. I arribat el punt, han començat a parlar de la violència que hi ha a l'escola, per part de l'alumnat. I ens podem qüestionar el perque a edat tant curta s'exerceix aquesta violència.

Estem en una societat violenta. Establim les nostres relacions en la base de la violència, perque el que volem exercir es el poder. Volem imposar els nostres criteris.

Hi ha un proverbi xines que diu: "aquell que aixeca primer la ma, es perque se li han acabat els arguments".

Potser cada cosa es independent, pero a fi de comptes té a veure.

Era sol una reflexió.

Saturació - Que és la realitat?

Fa uns dies en una jornada on parlavem de la xarxa, va arribar a fer la pregunta: Que és la realitat? Comparant el mon real i fisic, i el mon virtual de la xarxa.

Una primera reflexió: no hi ha xarxa sino cada un de nosaltres al darrera no compartim la nostra realitat.
Però a l'estar en contacte amb un fotimé de persones fa que el nostre cap, les nostres emocions es saturin.
L'aprenentatge de poder estar, de no saturar-nos amb tanta i tanta informació, de poder valorar que és l'important per a la nostra realitat, és el que farà que no tinguem aquesta sensació de que no arribem a tot.

Uix!

Un cas d'assetjament sexual a la UB

Un estudi que es va fer l'any 2008 per la Plataforma Unitària contra les violències de gènere va trobar que el 58% de les dones universitàries havien patit violència de gènere.
Al mes d'abril surt la noticia que una ex-professora interina de la UB denuncia a un catedràtic per assetjament sexual.
Aquesta dona no va poder ni acabar el seu doctorat, ja que al no cedir a les pretencions d'aquest home, va veure truncada la seva continuitat com a professora i com a investigadora.
I solament ara, s'ha atrevit a fer aquesta denuncia.
Ja és dur moltes vegades tenir que suportar comentaris estupids, mirades directes als pits, i altres situacions... que a sobre s'hagi de soportar una proposició d'aquestes caracteristiques.
Quantes dones han acabat claudicant, esperant que la seva situació laboral millori, i a sobre si no claudiquen, poden acabar dient d'elles... ves a saber que!.
Pot ser la primera historia que es denuncia, però no deu ser la unica qeu existeix dins de la universitat.

Una lectura recomanada "Aunque seamos malditas" de Eugenia Rico. Sobre el primer cas denunciat d'assetjament sexual en l'ambit de l'administració pública.

El color rosa

Vull compartir amb vosaltres un video i una reflexió.

El color rosa s'està convertint en el color de la lluita contra el cander de mama.

El video que comparteixo amb vosaltres, cada uina de les persones que s'han posat el guà de color rosa, i que ha participat d'aquesta acció, s'ha sensibilitzat.

Si ets dona, cal que ens vigilem i ens escoltem una mica (sense obsesionar-nos), si ets home, estan al costat de les dones que tens al teu voltant, escoltant-les, donant-les-hi recolzament.

Em fa recordar l'anunci de les compreses. On la profesora, despres de passar un temps sense anar a classe, perque ha estat intervinguda, els iles seves alumnes van amb un mocador rosa. Tota aquesta joventut ha quedat sensibilitzada, al participar de la realització de l'anunci, però també ha fet despertar aquell sentiment de solidaritat a molts altres joves ques han tingut al seu costat alguna dona que està o ha patit aquesta situació.

PErsonalment aquest anunci m'emociona. Per totes aquelles coses que comporta, sobretot pel "cable" que llença a la joventut, que en el fons "no passa de tot".

El video que comparteixo amb vosaltres està força be.

Espero que us agradi.

http://www.youtube.com/watch?v=OEdVfyt-mLw